Us heu preguntat alguna vegada que passa a internet durant un minut? Quantes trucades per minut es fan a Skype? Quants nous tweets escriu la gent? Quantes fotos es pugen a Facebook? Tot això és el que queda reflectit en aquesta infografia realitzada per Shangai Code, amb sorprenents dades i d’altres aclaparadores: això és el que passa a Internet en només 60 segons.

Per exemple, en aquest temps s’envien 168 milions de correus electrònics, mentre es fan 694.445 sol·licituds de cerca a Google. Més de 695,000 persones s’actualitzen el seu estat, mentre es descarreguen més de 13.000 aplicacions d’iPhone o es pugen 600 nous vídeos a Youtube.

Ara és qüestió de pensar en què hem contribuït en els últims 60 segons a internet i si encaixem o no en el gràfic.

Via | Go-Gulf

El millor de dos móns: televisió i Internet. Així és l’última aposta de Google, que es llança a la conquesta del rei de l’oci per excel.lència a les llars de tot el món: la televisió.

Tot a la tele

L’aposta de l’empresa fundada per Larry Page i Sergey Brin és ambiciosa, ja que pretén trencar l’aïllament del televisor en l’àmbit del lleure. Google TV funcionarà com a element integrador de tot el contingut al voltant del televisor i gestionarà tant el senyal de televisió convencional com la de pagament, afegint al mix l’ingredient de la connexió a Internet. De fet, els mateixos responsables de l’empresa de Mountain View anuncien que Internet “serà un canal més”. Però aquí no acaben les sorpreses: Google ha volgut incorporar les bondats de la seva plataforma Android al sistema, i es podran descarregar aplicacions d’Android Market, convertint el televisor en un autèntic killer en matèria d’entreteniment.

La gestió del contingut és molt ‘Google’: es tecleja el text del que un vulgui veure, i apareix de forma instantània a la pantalla. El producte també segueix la marca de la casa en no presentar excessives barreres d’entrada des del punt de vista de l’usuari: el servei en si serà gratuït, però caldrà fer-se amb un dispositiu (el primer a arribar ha estat el Revue de Logitech) , o bé un televisor que compti amb el sistema integrat. Sony ja té l’horitzó posat en la tòrrida campanya nadalenca per presentar els primers televisors amb aquest servei integrat.

Google TV va ser presentat per primera vegada al maig, però a poc a poc hem anat coneixent els detalls i l’abast de l’aposta dels nord-americans. La maniobra és ambiciosa, i el nou producte ja compta, de partida, amb un catàleg de canals que no posarà les coses gens fàcils al seu principal i únic rival en aquest moment: el nou Apple TV. El gran cercador ha signat acords de distribució amb els principals majoristes, oferint a més un cavall guanyador en la programació: la NBA. En aquest sentit, l’aposta d’Apple sembla petita, ja que veu limitada la seva oferta al contingut lliure o de pagament mitjançant iTunes, Netflix i YouTube.

Google torna a jugar la basa guanyadora que tan bons resultats li va donar en la comercialització d’Android: acords amb com més distribuïdors, millor, i un esperit obert que permetrà el desenvolupament d’aplicacions que permetin explotar al màxim les possibilitats d’oci del servei. De fet, les primeres anàlisis que confronten als productes d’Apple i Google, diuen que el primer és un reproductor vitaminat, mentre que el segon es configura com un ‘ecosistema’, aquesta aglutinadora paraula tan de moda en aquests moments.

Resulta complicat saber quins són els ‘twitters’ més importants, prolífics i influents de la xarxa de microblogging. Internet Architects ha volgut respondre a la pregunta amb un gràfic.

Per a això, aquesta companyia ha analitzat una ingent quantitat de dades com el ritme d’actualització dels usuaris de Twitter, la quantitat de ‘retwitts’ o el nombre de seguidors.

Ha plasmat els resultats en un interessant gràfic concèntric. Al centre figuren els usuaris que escriuen més ‘tweets’ representats per un punt. Aquest punt és més gran com més gran sigui la seva influència per generar ‘retwitts’ i el seu nombre de seguidors.

El nombre de ‘twitters’ recollit és, per cert, 140, en homenatge al nombre de caràcters que permet escriure la xarxa de microblogging.

Entre alguns dels més influents figuren el president dels Estats Units, Barack Obama, l’actor Ashton Kutcher, les presentadores Oprah i Ellen DeGeneres, Peter Cashmore, de Mashable, o els mitjans CNN, The New York Times, Reuters.

El gràfic, encara en fase beta, es pot consultar a:
http://informationarchitects.jp/c140_0_9.pdf

Alguns mitjans comencen a aplicar algunes innovacions en vídeo als seus llocs. Aqui trobem una bona idea de la CNN.

Es tracta d’un recorregut a Haití després del terratrèmol amb la mateixa tecnologia que utilitza Google a Street View (de fet ho ha desenvolupat la mateixa empresa, Immersive Media). Filmacions que es poden ‘navegar’ amb només clicar el ratolí i moure’l en diferents angles.

Són 4 vídeos, en ordre de publicació contenen: una gravació des d’un cotxe el dilluns 18 de gener a Port-au-Prince. El segon és del diumenge 17 de gener també a la mateixa ciutat però realitzat amb càmera en mà. Els dos últims són de curta durada, menys d’1 minut, i mostra els carrers devastats en un inquietant silenci.

No us ho perdeu: Haiti 360º

Han creat un vídeo molt inspirador …

Clic a la imatge per ampliar

Aquest gràfic mostra la velocitat d’internet i el cost a 30 països del món. Extret de ITIF Broadband Rankings.

El número 1 és, previsiblement, Japó, on la velocitat arriba a 60mbps i el cost és 0.27$ per 1mbps. Espanya quasi a l’últim lloc, velocitat 10mbps i cost de 4-5$ per cada mbps. Té una penetració d’internet on estariem bastant amunt però encara que quasi tothom al país tingui internet, enlloc de servir per abaratir i facilitat l’accés a internet a qualsevol lloc a baix cost, serveix per lucrar-se molt més.

També es dedueix que la suposada “banda ampla” que en venen NO es podría considerar banda ampla. Podeu descarregar una taula comparativa en PDF del 2008, amb Espanya en la posició 20 de 30.

Realment patètic !!

Ja sé que no aporto res dient que les impresores són l’estafa del segle…

… però de tant en tant fa falta una dosis de rabieta.

Tinc tinta negra de sobra però la maleïda impressora porta un xip i no et deixa imprimir perquè li falta cian clar, i per més que insisteixis que no et fa falta, no et deixa imprimir. El més graciós és que el xip “xivato” i “cabr__” només serveix per això, encareix el cartuitx i a sobre el pagues tú.

M’estic plantejant comprar el ressetejador de nivells de tinta per enganyar la impressora o un programa gratuït per fer aquesta acció. El gust que ha de donar enganyar tú a la màquina!

A tot això, una consideració:

Comprar tinta compatible, de marca blanca o cartuitx recarregables no només és una qüestió d’economia elemental: ÉS UNA OBLIGACIÓ MORAL. Per més que diguin que si no utilitzes recambis originals s’espatllarà la impressora, et sortiran grans i plourà sofre.

Ara ja em sento molt millor, però em penso instal·lar el programa antixip i comprar tinta de marca blanca !!